dilluns, 14 de maig del 2018

SENZILLESA


                                                                   DILLUNS


EL VAS D’ARGILA I LA COPA D’OR

 Explica una faula que hi havia un senzill vas d'argila al costat d'una orgullosa copa d'or.
La copa va dir al vas d'argila: "Ets molt fràgil; mira'm a mi, contempla i tingues enveja de la meva solidesa; jo, que sóc d'or, no em trenco i sóc admirada per tothom".
El vas d'argila li va contestar: "En els banquets de les festes tu apareixes com una sòlida copa; però si passéssim per la prova del foc, ¿quin dels dos resistiria més?"

Una persona que passava per allà va sentir la conversa, i, per comprovar el que havia escoltat, va col•locar el vas i la copa enmig de les flames d'un foc. I va veure que el senzill vas d'argila es feia més resistent. I també va veure com l'orgullosa copa d'or s'anava desfent, incapaç de resistir la calor que desprenia el foc.

Les aparences externes no sempre són signe de fortalesa interna. Si les persones basem la nostra vida en aparentar, en tenir molt i més que els altres, és possible que no sapiguem superar algunes proves, sobretot quan arriben moments difícils de sofriment o de dificultats. Les persones senzilles saben que la seva força està en el seu interior.
                                                                   
                                                           

                                                                             DIMARTS


Observar la següent imatge amb frase i parlar del que suggereix:


Resultat d'imatges de IMAGEN "VIU SENZILLAMENT PERQUE ALTRES SENZILLAMENT PUGUIN VIURE





                                                                              DIMECRES


Feliços els senzills, que no busquen ni les riqueses ni les ambicions, sinó que estan oberts a la solidaritat i a la participació.

FELIÇOS ELS SENZILLS, QUE NO
BUSQUEN NI LES RIQUESES NI LES
AMBICIONS, SINÓ QUE ESTAN OBERTS A LA SOLIDARITAT
I A LA PARTICIPACIÓ.

                   
                                                                            DIJOUS

Dormia i somiava que la vida era alegria, vaig despertar-me i vaig veure que la vida era servei,... en posar-me a servir, vaig trobar l'alegria.

 Saviesa popular






                                                                           DIVENDRES


      La grandesa del senzill


A la prestatgeria d'aquell lluminós despatx hi havia exposada una luxosa i brillant ploma estilogràfica de plata dins d'una preciosa capsa de fusta de caoba.  Sobre la taula es podia veure un petit llapis groc, amb la punta molt gastada i una mica rosegat.
Era un dia lluminós i la ploma resplendia més que mai. El llapis descansava entre papers i restes de goma d'esborrar.
-  No et sents una mica avorrida aquí dalt, sempre igual, sense moure't mai per res?
- No noi, aquí estic molt bé. Tothom em veu i m'admira perquè sóc noble i elegant. No com tu, que fas pudor a goma i a suor, mig pelat i despuntat.
-Si sóc vellet i estic gastat és perquè l'Andreu em fa servir molt. Sempre que ha de dibuixar o   escriure m'agafa a mi. Diu que l'inspiro i que amb mi li resulta més senzill trobar les paraules    adequades i els dibuixos li surten més bonics.
- Sí, ja, però jo sóc molt millor que tu. Es veu a cop d'ull.
- Potser sí que tens raó, però jo sé que sóc útil, i quasi que prefereixo ajudar que fer bonic. Si tots féssim com tu, quants dibuixos i poesies s'haurien deixat de fer?

Un floc de neu no pesa res, però molts de junts poden trencar branques d'arbre. Els petits, lleugers i humils també poden canviar el món.

Senyor, ja sé que sóc petit i que poca cosa puc fer contra les injustícies del món; però m'agradaria ser el teu llapis i ajudar-te a escriure i dibuixar un món millor.