dilluns, 9 d’octubre del 2017

PENSAR EN ELS ALTRES


2ona setmana octubre


                                                              DILLUNS




                                                             DIMARTS



CONSTRUIR EL MÓN


Un nen portava una bona estona molestant el seu pare, que estava llegint. El pare, perquè es distragués i el deixés tranquil una bona estona, va agafar d’un atlas vell un full on estava dibuixat tot el món. A petita escala hi havia tots els països, regions i ciutats més importants. El va retallar en molts trossos i el va donar al seu fill perquè el tornés a formar.
-Li portarà molt de temps, i així em deixarà en pau.
Després de pocs minuts, el nen va tornar amb el mapa del món perfectament col•locat.
-Com has estat capaç de fer-ho tan ràpid? –li preguntà el pare estranyat.
-Molt senzill, pare. Per darrera dels papers que m’has donat hi havia dibuixada la figura d’una persona humana. Primer he reconstruït la persona i el món s’ha format sense dificultat.
Les persones –els homes i les dones- som els que donem sentit al món. Tenir cura de les persones, ajudar-les, defensar-les... (fins i tot només la salvació d’una sola persona) és la forma de tenir cura del món. El món tindrà molt més sentit només quan les persones siguin el centre de les preocupacions i de les atencions
                                                                   





                                                                     DIMECRES











DIJOUS


CIENTÍFIC COMPROMÈS


Un reconegut científic de fama mundial (Albert Einstein) va visitar per primera vegada Espanya en els primers anys del segle XX. La presència d’aquest científic alemany va despertar l’interès de molta gent, perquè ja era famós i perquè molts veien en els seus descobriments nous camins per al progrés de la humanitat. Però algunes de les seves declaracions no van agradar a certes persones. I és que aquest geni de les matemàtiques, quan feia alguna roda de premsa o pronunciava una conferència, no parlava només de conceptes de matemàtiques o de física, sinó que també exposava idees sobre la vida social, sobre les relacions entre les persones, contra la guerra i a favor de la pau. I al llarg de la seva vida, Einstein no només es va preocupar de resoldre problemes de matemàtiques o de física. Sempre va tenir molt presents els drets humans i els problemes de la societat. A mesura que avançava la seva vida, a part dels temes científics, es va anar ocupant més en altres qüestions, com ara la justícia, la solidaritat, la democràcia i l’ajuda als més necessitats. I és que una cosa no està renyida amb l’altra: podem ser persones de ciència, persones cultes, però no per això hem d’oblidar els grans problemes que preocupen a les persones i les situacions injustes que moltes d’elles pateixen.


DIVENDRES


Observem la fotografia i parlem una mica sobre el que ens suggereix:












PENSAR EN ELS ALTRES


BEN AVINGUTS
Pensar en els altres (+ Bon tracte, Estimació)
Mentre anava repassant els seus "dossiers" matrimonials, el diable va veure que encara quedava una parella a la terra que vivia d'amor i de concòrdia, cosa que el va fer empipar molt. I per això va decidir fer una inspecció ell en persona. Va comprovar que es tractava d'una parella normal i corrent, però era tanta l'estimació que es notava al voltant d'ells que semblava que estiguessin en allò que es diu una "eterna primavera". I el diable va voler conèixer el secret d'aquell amor.
-No hi ha cap secret -li van explicar tots dos-. Vivim la nostra estimació com una competència: quan un dels dos comet un error, l'altre de seguida se'n fa responsable; quan un dels dos fa alguna cosa bona, l'altre s'emporta totes les lloances i tot el mèrit; quan un dels dos pateix, és l'altre el qui rep el consol; i quan un dels dos està content, l'altre s'omple d'alegria. Com vostè pot comprovar, el que fem és competir a veure qui arriba abans.
Al diable, tot això li va semblar una mica estúpid, i va marxar sense fer-los cap tipus de mal. I per això encara sobre la terra poden existir parelles felices, i persones amigues que poden viure la seva estimació amb tota l'alegria i senzillesa.
No es tracta de fer coses estranyes ni de grans actes heroics, es tracta de pensar una mica en els altres, en els que més estimem, i avançar-nos a la seva felicitat. D'aquesta manera aconseguirem que el bé, l'estimació i la concòrdia dominin en les nostres relacions.
(Adaptat per Pep Alamán)
inici




CALCULAR LES CONSEQÜÈNCIES
Pensar en els altres (+ Prudència, Responsabilitat)
Fa uns anys, en un poble petit, un senyor explicava com havia descobert que un gos li havia entrat on tenia les gallines i li n’havia agafat una. El senyor, que era caçador, va agafar l’escopeta i va sortir de casa disposat a acabar amb el gos. Però quan el va veure s’ho va pensar millor i va decidir no matar-lo. ¿Per quina raó? Senzillament, perquè sabia de qui era (recordem que era un poble petit), i sabia que si el matava, la família propietària del gos –que vivia a un quilòmetre lluny del poble- es quedaria sense aquest animal que els vigilava la casa. No podia fer això, perquè faria a aquella família molt més mal que el que el seu gos li havia fet a ell agafant-li una gallina. Ja parlaria amb ells i arreglarien el tema de bones maneres. D’això se’n diu pensar en els altres, i pensar en les conseqüències dels nostres actes.
Pel contrari, en una ocasió vaig llegir la notícia que per primera vegada s’havia multat al propietari d’un gos per les molèsties que l’animal causava als veïns amb els seus continus lladrucs. Per les mateixes dates surten al diari algunes cartes de persones que es queixen pel mateix motiu: les molèsties que els causen els gossos bordant. Naturalment, la culpa és dels propietaris, que deixen sols els gossos durant un temps, o que no donen importància a les molèsties que estan causant. Una de les persones que es queixaven en una carta deia: “On està la sensibilitat i l’educació cívica d’aquestes persones? És que ells no senten el seus gossos? Crec que és un tema que està agafant importància i que s’hauria de començar a estudiar amb calma”.
En el primer cas, algú pensa en els altres i rectifica abans de realitzar el que havia previst, perquè pot tenir conseqüències negatives per a algú en concret. En el segon cas hi ha persones que actuen sense pensar en els altres, com si estiguessin elles soles en el món.
Tenir en compte les conseqüències que els meus actes poden tenir en els altres, és una forma de respectar-los.
(Pep Alamán)
inici


CIENTÍFIC COMPROMÈS
Pensar en els altres (+ Compromís, Justícia, Pau)
Un reconegut científic de fama mundial (Albert Einstein) va visitar per primera vegada Espanya en els primers anys del segle XX. La presència d’aquest científic alemany va despertar l’interès de molta gent, perquè ja era famós i perquè molts veien en els seus descobriments nous camins per al progrés de la humanitat. Però algunes de les seves declaracions no van agradar a certes persones. I és que aquest geni de les matemàtiques, quan feia alguna roda de premsa o pronunciava una conferència, no parlava només de conceptes de matemàtiques o de física, sinó que també exposava idees sobre la vida social, sobre les relacions entre les persones, contra la guerra i a favor de la pau. I al llarg de la seva vida, Einstein no només es va preocupar de resoldre problemes de matemàtiques o de física. Sempre va tenir molt presents els drets humans i els problemes de la societat. A mesura que avançava la seva vida, a part dels temes científics, es va anar ocupant més en altres qüestions, com ara la justícia, la solidaritat, la democràcia i l’ajuda als més necessitats. I és que una cosa no està renyida amb l’altra: podem ser persones de ciència, persones cultes, però no per això hem d’oblidar els grans problemes que preocupen a les persones i les situacions injustes que moltes d’elles pateixen. No ens hauríem d’aïllar en el nostre món personal i deixar de banda la resta de les persones.
(Adaptat per Pep Alamán)
inici


“COMUNITATS D’EMAÚS”
Pensar en els altres (+ Compromís, Generositat, Solidaritat)
Un capellà de França va ser el fundador d’unes comunitats de persones que treballen recollint roba vella, ferros, papers, mobles, etc. És a dir: fan de drapaires. Reciclen el material que recullen i el posen a la venda, i el que treuen de la venda d’aquests productes el dediquen a ajudar les persones que més pateixen, sobretot els qui no tenen casa. En una ocasió un jove va trucar a la porta d’aquest capellà, per avisar-lo que prop de casa seva un home s’havia intentat suïcidar. “No és mort –li va dir-. A veure si pot fer alguna cosa per ell”. I tots dos es van dirigir al lloc dels fets. L’home acabava de sortir de la presó; no tenia ningú: ni familiars ni amics; i va decidir acabar amb la seva vida. En aquesta ocasió el capellà no li va dir el que deia a d’altres que estaven en alguna dificultat important (“Et donaré un cop de mà”). El que li va explicar va ser, més o menys: “No puc donar-te absolutament res. A les nits treballo per les mares abandonades, per la gent que no té un lloc per viure, pels nens que estan malalts. Jo també estic malalt i no puc més. ¿Em vols ajudar? Abans d’acabar amb la teva vida, ¿vols donar un cop de mà a tota aquesta gent que espera l’ajuda d’algú?”
Aquell home es va repensar la seva decisió. No es pot deixar de viure quan hi ha tant per fer, i quan continua existint l’única raó per viure: els altres. Aquell home va ser un punt de partida, una peça fonamental per a la creació de les comunitats de què parlàvem al començament, anomenades les “Comunitats d’Emaús”. Ja fa temps que estan repartides per tot el món, i la seva actuació amb les persones més necessitades és admirada i imitada per molts.
Pensar en els altres pot donar sentit a la nostra vida.


CONSTRUIR EL MÓN
Pensar en els altres (+ Pau, Respecte)
Un nen portava una bona estona molestant el seu pare, que estava llegint. El pare, perquè es distragués i el deixés tranquil una bona estona, va agafar d’un atlas vell un full on estava dibuixat tot el món. A petita escala hi havia tots els països, regions i ciutats més importants. El va retallar en molts trossos i el va donar al seu fill perquè el tornés a formar.
-Li portarà molt de temps, i així em deixarà en pau.
Després de pocs minuts, el nen va tornar amb el mapa del món perfectament col•locat.
-Com has estat capaç de fer-ho tan ràpid? –li preguntà el pare estranyat.
-Molt senzill, pare. Per darrera dels papers que m’has donat hi havia dibuixada la figura d’una persona humana. Primer he reconstruït la persona i el món s’ha format sense dificultat.
Les persones –els homes i les dones- som els que donem sentit al món. Tenir cura de les persones, ajudar-les, defensar-les... (fins i tot només la salvació d’una sola persona) és la forma de tenir cura del món. El món tindrà molt més sentit només quan les persones siguin el centre de les preocupacions i de les atencions.
(Adaptat per Pep Alamán)
inici


EL CEL I L’INFERN
Pensar en els altres (+ Generositat, Solidaritat)
Explica una llegenda que un dia un gran savi va anar a visitar l'infern. Allí va veure molta gent asseguda al voltant d'una gran taula ben proveïda d'aliments, abundants i bons. Però les persones que hi havia tenien cara de famolencs, gest demacrat i expressió de tristesa. Havien de menjar amb unes forquilles molt llargues, tan llargues com un rem. I per molt que estiraven el braç no aconseguien portar-se res a la boca.
El savi, que va quedar impressionat pel que havia vist, va sortir de l'infern i es va dirigir al cel. I de seguida va quedar sorprès, perquè també hi va trobar una gran taula amb menjars en la mateixa quantitat i de la mateixa qualitat que els de l'infern. I cadascú tenia també una d'aquelles llargues forquilles. Però allí no es veien cares de tristesa ni de fam. Tots estaven contents, amb cara d'alegria i de salut. I és que en el cel cadascú es preocupava de donar el menjar amb la pròpia forquilla a la persona que tenia al davant.
Allò que anomenem "cel" i "infern" ho construïm tots ja aquí. El nostre egoisme pot ser causa de la falta d'alegria nostra i dels altres. I els gestos que fem pels altres, per senzills que siguin, poden contribuir a què en el nostre ambient hi hagi una mica més d'alegria.


GERMANS DE DEBÒ
Pensar en els altres (+ Felicitat, Generositat)
Eren dos germans, un era solter i l'altre estava casat. Tots dos treballaven junts uns camps de blat; era una terra bona i donava bons fruits. Tot el que produïa, els germans s'ho repartien a parts iguals. Al començament tot anava bé. Però va arribar un moment en què el germà que estava casat es va despertar una nit i va pensar: "No és just. El meu germà no està casat i s'emporta la meitat de la collita; jo tinc una dona i tres fills, i quan seré gran tindré tot el que necessiti. Però, ¿qui cuidarà del meu germà quan es faci vell? Ell té més necessitat que jo, perquè ha d'estalviar molt per assegurar el seu futur". I a partir d'aquell moment, es llevava cada nit i, totalment en secret, agafava un sac del seu blat, anava on vivia el seu germà i li buidava tot el sac en el seu graner. D'aquesta manera pensava ajudar-lo poc a poc en la seva necessitat.
Però també el germà solter es va despertar una nit tot preocupat, perquè pensava: "No és just. El meu germà ha de mantenir una dona i tres fills, i s'emporta la meitat de la collita; i jo només m'he de mantenir a mi mateix.
El meu germà té més necessitat que jo, i no està bé que jo em quedi amb la mateixa quantitat de blat que ell". I també a partir d'aquell moment es llevava cada nit i portava un sac del seu blat al graner del seu germà. Així va passar un temps, i cap dels dos germans no imaginava que l'altre feia el mateix que ell. Però una nit van coincidir a llevar-se a la mateixa hora, i es van trobar tots dos a mig camí, cadascú amb el sac de blat a l'esquena. No van necessitar dir-se res: tots dos ho van entendre tot de seguida; simplement -mig plorant, mig rient- es van fer una abraçada, contents per haver comprovat que eren capaços de sacrificar-se l'un per l'altre.
Realment, desviure’s pels altres és font d’il•lusió.
(Adaptat per Pep Alamán)
inici


IRRADIAR LLUM
Pensar en els altres (+ Alegria, Felicitat, Generositat)
Expliquen que a l’Amèrica del Nord hi ha una planta molt interessant, que té un nom semblant a “espelma nocturna”, o una cosa per l’estil. Es veu que la seva flor, d’un color groc pàl•lid, absorbeix i guarda la llum del sol durant el dia, i després la irradia en la foscor de la nit. Les papallones nocturnes tenen en ella un bon lloc per alimentar-se.
Doncs amb les persones podríem dir que passa una cosa semblant: aquelles que van guardant en el seu interior la llum del sol, de l’alegria, la van irradiant també, i els del seu costat ho noten i se’n beneficien. Tots hem experimentat un sentiment de satisfacció i de felicitat quan hem entrat en contacte amb alguna persona, amb algun grup o amb alguna família que transmeten alegria i optimisme. Són com un magatzem d’il•lusió i d’amabilitat que s’encomanen i que ens fan viure amb més entusiasme i ganes. Quan al nostre voltant notem que hi ha tristesa o desànim, el fet d’irradiar alegria, optimisme i il•lusió sí que és una bona forma de pensar en els altres, de no aïllar-nos. Hem de “carregar” el nostre interior d’aquesta llum, per tal que de nosaltres surtin paraules amables i gestos d’amistat. Estarem contribuint a fer molt millor la vida dels altres, però també, i en primer lloc, la nostra.
(Adaptat per Pep Alamán)
inici


MIRAR EN LA MATEIXA DIRECCIÓ
Pensar en els altres (+ Amistats, Estimació)
Us explico un breu diàleg, el que van mantenir una parella d’enamorats amb una persona més gran que ells, que era de la seva confiança, i de la qual escoltaven sempre amb atenció les paraules que els dirigia. En aquella ocasió li van preguntar: “¿Què hem de fer per tal que el nostre amor duri sempre?” I ell els va contestar: “Heu d’estimar junts altres coses”. I és que unes persones amigues, unes persones que s’estimen, no poden estar sempre cara a cara, mirant-se als ulls: han de saber mirar també tots dos en la mateixa direcció; el seu amor no ha de ser exclusiu ni egoista. Això ens pot passar també amb la nostra colla o grup d’amics. Procurem que l’estimació que ens tenim -i que hem de mantenir per sobre de tot- no ens porti a oblidar-nos dels altres i de les coses de les quals hem de ser responsables.
(Adaptat per Pep Alamán)
inici


PAISSATGE IMAGINARI
Pensar en els altres (+ Amabilitat, Interès pels altres)
Hi havia una vegada dos homes en la mateixa petita habitació d’un hospital, tots dos amb malalties greus. L’habitació tenia una finestra que donava a l’exterior, al costat de la qual dormia un dels malalts, que, per qüestions de tractament, havia de seure al llit durant una hora a la tarda. La resta del dia la passava estirat al llit, igual que el seu company d’habitació. Totes les tardes, quan l’home del costat de la finestra es col•locava assegut fent els seus exercicis respiratoris, passava tota l’estona descrivint el que veia per la finestra: un parc amb el seu petit estany, els ànecs nedant, els nens jugant, els grups d’avis xerrant, els arbres, els jardins, els trossos de gespa verda... I al fons, per sobre de l’última filera d’arbres, una bonica panoràmica de la ciutat destacant sobre el color clar del cel. I l’altre home anava escoltant les descripcions del seu company d’habitació, fruint cada minut de tot el que li explicava. Amb aquelles explicacions sentia com si pràcticament veiés el que passava a l’exterior. Però desitjava també ell poder-ho contemplar directament. Un dia va veure, amb una certa alegria, que el seu company era traslladat a una altra habitació, i no li importava si el motiu era perquè havia empitjorat, i tampoc no es va molestar en preguntar. Però de seguida que va tenir l’oportunitat, va demanar si el podien canviar al llit del costat de la finestra. Així van fer-ho, i ell, quan es va trobar sol, el primer que va fer va ser incorporar-se, amb un gran esforç, per poder mirar per la finestra. I va veure que al seu davant hi havia només la paret blanca de l’altre edifici de l’hospital, i un carreró estret que el separava de l’edifici on estava la seva habitació.
Deia la mare Teresa de Calcuta: “Moltes vegades podem fer mal a alguna persona sense motiu, menyspreant la seva companyia, quan l’únic que tracta és d’animar-nos i de fer-nos veure la vida d’una manera millor”.
(Adaptat per Pep Alamán)
inici


PROGRÉS QUE POT DESTRUIR
Pensar en els altres (+ Prudència, Responsabilitat)
Fa pocs anys es va descobrir que cap a la meitat del segle XX alguns científics del que abans era la Unió Soviètica van intentar controlar el clima de la zona de la Sibèria. La idea era desviar el curs d’alguns rius i, a la vegada, instal•lar miralls solars en alguns satèl•lits. D’aquesta forma –amb els raigs del sol i amb les aigües d’altres rius- la Sibèria, sempre gelada, s’escalfaria i el gel es desfaria. Per fortuna, aquestes investigacions no es van arribar a posar en pràctica, i es veu que es van mantenir en absolut secret durant un bon temps. Si el món hagués estat informat d’això, de ben segur que moltes persones (científics, ecologistes, polítics) s’haurien oposat a un projecte com aquest. Per què? Perquè si es variés el clima en una zona tan gran com la Sibèria, el clima de tot el Planeta canviaria, i les conseqüències podrien ser imprevisibles. Actualment, i amb mitjans cada vegada més sofisticats, es continua estudiant la possibilitat de controlar el clima. Però els científics són molt prudents en el moment de donar passos, perquè saben que les seves actuacions podrien provocar efectes no esperats.
Una cosa semblant passa amb les actuacions de les persones. A vegades actuem sense calcular bé les repercussions que poden tenir els nostres actes. I una actuació nostra pot tenir repercussió important en les altres persones o en nosaltres mateixos. Tots nosaltres hem de progressar en responsabilitat, la responsabilitat que ens fa calcular les conseqüències dels nostres actes. Moltes vegades convé pensar abans d’actuar.
(Adaptat per Pep Alamán)
inici


TENIR DETALLS
Pensar en els altres (+ Amabilitat, Importància de les coses petites)
Li pregunto a una persona propera sobre com li havia anat el dia del seu sant, i em contesta que molt bé, i em diu que, a més, el mateix dia la seva dona celebrava el seu aniversari. Al llarg de la jornada tots dos havien estat dedicant-se detalls mútuament, com si es tractés d’una llarga sorpresa. Naturalment, ho explicava content. I és que a tots ens agrada que tinguin detalls amb nosaltres, sobretot les persones que estimem i que ens estimen, i també ens agrada tenir detalls amb elles. Els petits detalls, les petites atencions, les demostracions d’afecte i d’estimació, són una de les coses que ens ajuden a viure amb il•lusió; són com petites espurnes d’alegria en el camí de la vida.
(Pep Alamán)
inici


VOLUNTARIAT? SEMPRE!
Pensar en els altres (+ Compromís, Generositat)
En una publicació del món de l’esplai (d’educació en el temps lliure) trobo una entrevista a una dona voluntària en una Fundació que té com a objectiu ajudar a augmentar la qualitat de vida de nens i nenes afectats de càncer. La dona en qüestió té ja els setanta anys i fa vuit que col•labora amb aquesta Fundació. A part de les explicacions sobre el que pretenen i com ajuden els nens i les famílies, de tot el que diu en l’entrevista hi ha dues coses que em criden l’atenció. Una és la resposta a la pregunta sobre si cal tenir una força especial per acompanyar els infants malalts de càncer. Ella contesta que sí, que “cal tenir molta fortalesa moral i espiritual, perquè t’asseguro -explica- que és molt dur. La gent quan veu el que fem diu ‘jo no podria...’ Però si tots ens mirem el melic i diem ‘a mi em fa molta pena i no puc’, llavors ningú no faria res pels nanos...” I l’altra cosa que em crida l’atenció és llegir què representa per a ella la millor recompensa a tot el que fa amb aquells infants; i la millor recompensa és, segons ella, “un petó, un somriure, una mirada o una abraçada”.
Destaquem, doncs, aquestes dues coses:
-A vegades a les persones ens cal sortir de nosaltres mateixos, ens cal deixar de pensar només en nosaltres i posar la nostra atenció en els altres, sobretot en els qui estan més necessitats. Si no fem aquest pas, tots hi perdem: nosaltres, perquè no ens enriquim, no creixem com a persones; i els altres, perquè són privats de la nostra possible ajuda.
-I quan fem alguna cosa pels altres, desinteressadament, no esperem grans recompenses materials; trobarem, però, altres recompenses que no tenen preu.
I l’exemple de tot això ens el dóna avui una dona de setanta anys, que, a la seva edat i amb il•lusió, fa tasques de voluntariat.
(Adaptat per Pep Alamán)
inici