dijous, 23 de febrer del 2017

ENTREGA



                                                 DILLUNS 
La carrossa d'or

Tagore--
 Anava plorant de porta en porta quan la teva carrossa d'or aparegué en la llunyania, com un somni magnífic.
I jo em preguntava meravellat qui devia ser aquell rei de reis.
Les meves esperances van volar fins al cel i vaig pensar que els dies magres se m'havien acabat.
Em vaig quedar esperant almoines espontànies, tresors vessats al meu davant.
La carrossa es deturà al meu costat mateix. Vau mirar-me i baixàreu somrient.
Vaig sentir que la felicitat de la meva vida havia arribat.
Tot d'un plegat, però, vau allargar-me la mà tot dient:
- "Pots donar-me alguna cosa?"
Ah! quina ocurrència la de vostra reialesa!. Demanar-li vos al captaire!
Estava confús i no sabia què fer...
Vaig treure a poc a poc del meu sarró un granet de blat i us el vaig donar...
Quin esglai vaig tenir al vespre quan, buidant el sac a terra, trobo un granet d'or entremig de la misèria.
Que amargament he plorat de no haver tingut cor per donar-vos-ho tot!




                                             DIMARTS 


Quant costa un gelat?
 En els dies en que un gelat costava molt pocs diners, un nen va entrar en un establiment i es va asseure a una taula. La cambrera va posar un got d'aigua davant d'ell
-Quant costa un gelat de xocolata amb ametlles?, va preguntar el nen
- Un euro, va respondre la cambrera.
El nen va treure la mà de la butxaca i va examinar un nombre de monedes. -Quant costa un gelat sol?-, va tornar a preguntar.
Algunes persones estaven esperant una taula i la cambrera ja estava una mica impacient.
-Setanta-cinc cèntims,- va dir ella bruscament. El nen va tornar a contar les monedes. -Vull el gelat sol, - va dir el nen. La cambrera li va portar el gelat, i va posar el compte damunt la taula i va marxar. El nen va acabar el gelat, va pagar a la caixa i va marxar. Quan la cambrera va tornar per netejar la taula, no podia creure el que estava veient.
Allí, ordenadament al costat del plat buit, hi havia vint-i-cinc cèntims, la seva propina!

                                        DIMECRES 


Els anys
 Una velleta de vuitanta anys estava sent entrevistada amb motiu del seu aniversari. La periodista li va preguntar quin consell donaria a les persones de la seva edat.
Bé - va dir l'àvia - a la nostra edat és molt important no deixar d'utilitzar tot el nostre potencial, en cas contrari , aquest es marceix. És molt important estar amb la gent i, sempre que sigui possible, guanyar-se la vida desenvolupant un servei . Això és el que ens manté amb vida i salut.
-Puc preguntar-li què és el que fa per a guanyar-se la vida a la seva edat? -li diu la periodista-. La senyora va respondre:
-Tinc cura d'una velleta que viu en el meu barri. Va ser la seva i inesperada i deliciosa resposta.

                                          DIJOUS 


El qui dóna no ha de recordar-se'n més; el qui rep no ha d'oblidar-se'n mai més. Proverbi hindú

                             



                                 DIVENDRES 


TENIR O NO TENIR

 Aquell ric industrial es va quedar parat quan a la platja va veure un pescador tranquil•lament estirat descansant al costat de la seva barca. “¿Com és que avui no ha sortit a pescar, bon home?”. El pescador li va contestar: “Perquè ja he pescat bastant”. “¿I per què no pesca més del que necessita?”, va insistir l’industrial. “No em fa falta; no sé què hi guanyaria”. I la resposta va ser: “Segurament guanyaria més diners; i així podria posar un motor nou a la barca, d’aquesta forma podria anar a pescar a aigües més profundes, pescaria més, compraria xarxes noves, i amb tot això encara guanyaria més diners. Vagi a saber si aviat no podria comprar alguna barca més, i arribaria a ser tan ric com jo... Aleshores podria seure, descansar i fruir de la vida...” Quan el ric va acabar, el pescador se’l va mirar i li va dir: “¿I què creu que estic fent ja?”
També nosaltres podem tenir l’actitud d’aquesta persona rica, que ambiciona cada vegada més, i que es pensa que tenint més és quan serà feliç de veritat. Posar la il•lusió en tenir cada vegada més pot conduir a una trampa, perquè no sempre això porta a la veritable felicitat.